PERQUÈ EL RECOMANARIA - Dolors Figueras
Ja l’he recomanat . És el primer que llegeixo de la M. Antònia Oliver i m’ha entusiasmat. Exposa una realitat, que sembla ficció, amb tanta naturalitat que el fa molt atractiu i t’enganxa des del primer moment.
M’agrada com descriu cadascun dels personatges. No n'amaga res tant de bo com de no tant. Examinar-los ajuda a entendre maneres d’actuar segons el lloc que ocupem en aquesta societat.
Agraeixo especialment, com a dona, descobrir la Joana E. M. Antònia has estat valenta en deixar-nos conèixer algunes interioritats que moltes vegades s’amaguen per voler ser políticament correctes. Gràcies.
Joana E. - Emi Sánchez
Com cada dimecres, ens vàrem trobar per fer la nostra particular teràpia de grup. Som companyes de fa molts anys que, després de visitar alguna exposició, prenem un cafetó i ens expliquem vivències de més o menys importància. El rumb que va agafar l’última xerrada tractava sobre la dona i van anar sortint temes que em recordaven molt al llibre de Maria Antònia Oliver: Joana E. Naturalment els hi vaig recomanar, sobretot per com plasma els moments vitals de la vida, per la fortalesa que transmet, per com expressa els temes tabús de la sexualitat, l’homosexualitat i la religió, per la riquesa de frases captivadores i recursos poètics, per ser una novel·la engrescadora i sincera ... Em vaig adonar que estaven totes bocabadades escoltant-me i, per sorprendre encara més a una d’elles, nascuda a Mallorca, vaig continuar dient: i a més, té un munt de pinzellades mallorquines. Ara, quan ens trobem, com a tema principal sempre ens acompanya algun capítol de la valenta i encoratjadora dona Joana E.
REFLEXIONS A PARTIR D'UN TEXT D'EN GAZIEL - Àurea Brufau
Reflexions a partir del text d'en Gaziel
"l'enterrament de Mossen Cinto. “
(13 de juny de 1902)
...”Era una manifestació estranya i nova, que Catalunya potser nohavia donat encara mai per ningú. Era la capital d'un poble, queexpressava el seu dolor per la mort d'un poeta.”
...”Mossen Cinto obtingué el que molts anys més tard en horesdecisives, Catalunya no pogué aconseguir per ella mateixa.”
...”un gran símbol. Era un esperit lluminós com un far, queil·luminava la fosca de la meva jovenesa i resumia tot el que jo,sense saber-ho, havia de estimar més a la vida: la meva terra, lameva llengua, la meva gent.”
Va ser un símbol que mobilitzà una munió de gent quees va sorprendre a si mateixa en l'unànime desig demanifestar-se. Potser jo m'he sentit així en les darreresmanifestacions de l'onze de setembre en quecommemorem uns fets tristos que també hanesdevingut el símbol de un gran desig, un gran dol, unasituació injusta i unes ànsies de recuperar-se.
L'esperança naix quan algú, poca cosa, es revoltacontra el que és injust amb les seves forces, petites iimmenses, ple d'esperança i de desig. No una revoltaper destruir, d'això ja en tenim prou i massa sinó unadèria que ens diu que volem fer, que volem ser un país;i per què no? Un país normal.
Àurea brufau
Resum de Joana E.
en quartetes
Begoña Giménez
Quan allò bonic ja fineix
quan allò amable ja perdura
fa saltar un: "Ai!", al cor,
en la classe d'escriptura.
Aquest curs hem sabut
que la Joana E., tan volguda,
una història ens ha explicat
sense embuts i amb cordura.
El Pere amb el cor encongit
un accident desvetllava
i tu, en aquells moments,
sense sentits quedaves.
En Mateu i la Maria
varen marxar plegats,
quina pena que tenia
la Joana sense plorar.
A missa cada dia,
a la missa de les set,
i l'agonia de l'ànima
li feia el cor estret.
El misser escoltava
i la Joana el captivà.
I enmig de la penombra,
la glòria va arribar.
El Lligorra malparit
a la dida espiava,
mes la gallina parlà:
el destí l'esperava.
El Cranquet espavilat
el Miquel estimava,
i la Joana molt feliç
a tots dos contemplava.
En Miquel viu per sempre
la Joana així ho vol,
Son Galiana ho explica
a l'hora en què surt el sol.
El portal del mirador
quaranta anys contemplava,
pensant en el Miquel
la Seu la confortava.
Sento la història amable
de tants personatges captius,
però de sobte m'adono
que la Joana E. encara viu!
Begoña Giménez
23 de febrer de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada